Kai Gleusteen, violon

Catherine Ordronneau, piano

Duo Piano-Violon

Constitué depuis trois années, ce duo fait l'unanimité des critiques. Après un premier récital très remarqué au festival de Ohrid en Macédoine, Kai et Catherine décident de collaborer régulièrement. Depuis, ils se produisent ensemble en France, et au Canada oâ ils enregistrent de nombreuses fois pour CBC-RadioCanada. Une tournée en Janvier 2002 marquera leur début en récital aux Etats-Unis.

Quelques extraits de critiques...


" Concert de rêve...Les deux instrumentistes allient une maîtrise technique parfaite à une intelligence musicale remarquable..."

Sud Ouest.

"Splendide ! "Un respect du style parfait et une intensité fougueuse.... Ce duo ne laissera personne indifférent..."

El Pais.

" Perfect ensemble ... musical valueswere always front and center..."

The Calgary Herald.

Esplèndîd


El joc virtuosistic fou exemplar: hi hagué efusivitat, domini esbalaidor dels multiples esculls de caràcter tècnic...

Santi Riu

La presentaci6 del supersolista de l'Orquestra Simfànica del Gran Teatre del Liceu no ha passat desapercebuda. Jove, virtu6s i passional, Kai Gleuteen es mostrà corn un gran violinista, d'un 'perfecclonisme gairebé esfereïdor. El joc virtuosistic fou exemplar: hi hagué efusivitat, domini esbalaïdor dels mùltiples esculls de caràcter tècnic, un arc immaculat i tot servit per aquella musicalitat, aquella mesura, aquell no exagerar, que confereix a les séves interpretacions una contenciô que Il permet no traspassar la perillosa frontera cap a una sobredosi d'exhibiciô. Des de la imperiosa determinaciô amb la quai va atacar el primer temps de la sonata Kreutzer s'endevinà que estàvem davant d'alguna cosa important.

Beethoven no empra tan sols en aquesta sonata -la nùmero 9- el model de Haydn i Mozart amb mestria, si no que els amplia genialment i situa el tàndem piano-viol! en un pla d'igualtat, que podria semblar un concert per a piano i viol!, i per tant allunyat d'allù que en èpoques anteriors havia estat tan sols un acompanyament pianistic sotmès en tot moment al solista.

La versiô de la sonata beethoveniana comptà amb una equilibrada relaciô dels instruments. El duo aconsegui un bon equilibri, fraseig ampli, precisiô rltmica, articulaci6 clara i profunditzaclô expressiva. 1 a una poètica versiô en les variacions de l'Andante, se Il uniren un moviment inicial ple fogositat i un gens timid caràcter del Presto conclusiu.

La pianista Catherine Ordronneau va donar les dosis justes de somriure en el fraseig, no limitantse a ser una ombra del violinista sinô la seva in-, terlocutora 1 cùmplice.

Obrirîa la segona part un dels testimonis més valuosos de l'art musical de la primera meitat del segle XX, el rus Sergei Prokofiev. Lirisme i primacia del barbarisme, mirades al passat i avant guarda s'aiternaren en la seva Sonala op. 80. L'equilibri de la lfnia, la coherència de les transicions en els canvis de registre expressiu, la comprensiô d'una pàgina que és pur equilibri de contraris resultà prodigiosa. La profunditat i malenconia d'ambd6s Andantes es contraposava amb la forta~capacitat dramàtica dels Allegros, en unes lectures que trobaren aqui tot el nervi i agilitat desitjables, malgrat que una mica més de brutalitat no hagués desentonat en un Allegro brusc, potser massa ben dit.

és que posar retrets a una prestaciô tan superlativa sembla una mera impertinèricia, perù potser la decisiô de tocar amb la 'Lapa del piano totalment oberta hagués pogut rectificarse, ja que de tots és ben sabuda l'acùstica de l'auditori, que en alguna ocasiô mermà la claredat del piano, malgrat que Catherine Ordronneau dosificà el so, situant-nos sempre en un ambient propici.

Per al polonès Karol Szymanowski, noms com Chopin, Scriabin, Reger, Debussy.. sôn necessaris per a la seva existèncla 1 desenvolupament. Les mùltiples dificultats violinistiques que ofereix Notturno i Tarantella sôn salvades per Kai a la vegada que exposa la seva part amb un lirisme extrem. Les pàgines del polonès s6n de marcat virtuosisme, en elles s'assisteix a un retrobament de Szymanovski amb la matèria sonora. El compositor polonès altera, modifica i introdueix en elles un piano tractat en pla d'igualtat amb el viol! i en el quai l'atmosfera mèrbida i sensual passa per un periple de situacions fins a convertir-se en ferotge i fins i tot salvatge. El superb coneixement estilistic i la fogosa força expressiva de les seves interpretacions a duo -que amb aquest recital oferien la seva segona actuaci6 al palsno deixaren indiferent a ningù.

Saraste i Kreisler van tancar una vetllada tan Ilarga i intensa corn enormement gratificant.

GAVAUDUN


L'association Connaissance des jeunes interprètes ne pouvait guère rêver plus beau concert que celui de samedi pour l'ouverture de la seizième saison musicale. Les mélomanes savent bien que la formation violon-piano est pleine de charme, les timbres des deux instruments se mariant à merveille. Et quand les deux instrumentistes, comme ce fut le cas en l'église de Laurenque, allient une maîtrise technique parfaite à une intelligence musicale remarquable et s'offrent chaque note avec une volonté évidente de bonheur à partager, le concert tourne rapidement au rêve merveilleux pour les auditeurs. Ce qui fait le charme du violoniste Kai Gleusteen, c'est la chaleur et le velouté de sa sonorité. Chez lui, les notes les plus aiguës passent avec une apparente évidence, sans la moindre àcidité. Son timbre n'a d'égale souplesse que son jeu d'archet parfaitement maîtrisé et les mélodies s'envolent, aussi douces qu'autant de voix d'anges. N'allons pas croire pour autant que son jeu soit mièvre.

Il possède bien au contraire un feu intérieur et une virtuosité qui lui permettent de transmettre au public les sentiments les plus divers: tendresse, joie éclatante ou profonde douleur. Sa partenaire, la pianiste Catherine Ordronneau, fut tout aussi remarquable et appréciée du public. La clarté de son toucher, sa simplicité dans les phrasés, son raffinement dans le choix des couleurs et surtout sa volonté de .soutenir efficacement son partenaire en font une chantbriste de tout premier ordre. Le programme mêlant des oeuvres légères, brillantes et profondes, le public a passé là un de ces moments qu'on n'est pas près d'oublier...